dissabte, 28 de maig del 2016

El Realisme

El Realisme és un corrent artístic que va sorgir a França a mitjans del segle XIX i pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. És un moviment totalment oposat al Romanticisme.
Es va desenvolupar en la literatura i en les arts plàstiques, especialment en la pintura.


Característiques generals:
  • Es caracteritza per la recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis.
  • Pretén fer una representació de la realitat el més acurada posible, sense embellir-la.
  • Els temes són contemporanis de la seva época i solen mostrar una crítica social.
  • Fa un ús minociós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemas polítics, humans i socials.


Els autors realistes més importants són Narcís Oller, Benito Pérez Galdós, Leopoldo Alas, Stendhal, Gustave Flaubert, Honoré de Balzac, Émile Zola, Charles Dickens, Fiodor Dostoievski, Tolstoi i Anton Txèkhov.

El realisme a Espanya

Els realistes espanyols van adoptar dues postures:
  • Els conservadors: intentaven idealitzar els aspectes més desagradables de la societat.
  • Els progressistes: criticaven la societat de la seva época.
Els dos màxims representants van ser Benito Pérez Galdós que va començar essent un escriptor progressita però amb el pas del temps es va anar tornant menys radical, i Leopoldo Alas que va ser un escriptor que criticava la societat.


El realisme a França

Un dels autors més importants del realisme francès són  Stendhal, un escriptor valorat pel seu anàlisi de personatges i la concisió del seu estil.
És conegut per la seva obra "El Roig i el Negre" (Le Rouge et le Noir, 1830).
Una curiositat d'aquest escriptor és que firmava els seus escrits amb diferents pseudònims tot i que el més conegut és Stendhal.


El realisme a Anglaterra

L'autor més conegut i que millor representa els ideals realistes d'Anglaterra és Charles Dickens.
Aquest autor és conegut per criticar la societat del seu temps amb novel·les urbanes on reflecteix el problema de les clases baixes durant la revolució industrial. La seva obra més coneguda és "Oliver Twist".
Una curiositat d'aquest autor és que les seves novel·les es van anar publicant en folletins per capítols.


El realisme a Rússia

El realisme rus es divideix en dues tendències:
  • El realisme crític: Se centra en analitzar el món interior de l'individu. Apareix el personatge "insignificant i petit" de clase social baixa i la seva història dramàtica però quotidiana. El seu objectiu principal és presentar la veritat de la vida i de la societat. Els representants d'aquesta tendència són Nikolai Gógol (1809-1852, "Les ànimes mortes" i "L'inspector"), Lev Tolstoi (1828-1910, "Guerra i Pau" i "Anna Karenina"), Ivan Turgueniev (1818-1883, "Pares i fills") i Fiodor Dostoievski (1821-1881, "Crim i càstig").

  • El realisme sociològic: Els temes principals són els problemes i els canvis de la societat i el destí dels individus. El màxim representant d'aquesta tendència és Anton Chejov (1860-1904, "La illa de Sajalín".

dimecres, 11 de maig del 2016

El Romanticisme

El romanticisme va ser un moviment cultural i polític que es va inciar a Alemanya a final del segle XVIII. Al principi només era un moviment literari però més endevant va influenciar totes les arts.
Es va desenvolupar fonamentalment a la primera meitat del segle XIX i es va estendre des d'Alemanya fins Anglaterra, França, Itàlia, Espanya, Rússia, Polònia, Estats Units i les joves republiques hispanoamericanes.


"El caminant sobre el mar de núvol" de Caspar David Friedrich



TENDÈNCIES

Durant el Romanticisme hi van haver dues tendències molt diferenciades entre elles.
  • Per una banda hi havia la tendència conservadora i tradicionalista. Aquesta era molt creient i s'enfocava molt en la història, sobretot en el passat medieval. Va ser la dominant fins l'any 1830.

  • L'altre tendència era més liberal i revolucionària. Al contrari que l'anterior aquesta no era creient, era democràtica i volia innovar constanment. Es va desenvolupar més tard que l'anterior.


CARACTERÍSTIQUES
  • Exaltació de la natura i el paisatge.
  • Es dóna més importància als sentiments que a la raó.
  • El dramatisme portat a l'extrem.
  • La forta tendencia nacionalista i patriòtica.
  • El liberalisme en contra del despotisme il·lustrat.
  • La de l'originalitat en contra de la tradició grecollatina.
  • La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
  • La nostàlgia per un paradís perdut (la infància o una nació).
  • L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc de l'obra perfecta, conclosa i tancada.


TEMES

  • El "mal del segle": Era la malenconia que patien molts dels joves autors romàntics com a conseqüència del sentiment d'inadaptació a una societat que consideraven falsa i corrupta.

  • La nostàlgia del passat: L'ànsia de fugida fa que molts d'aquests autors girin els ulls cap a l'edat mitjana, que admiren, i cap a la institució de la cavalleria.

  • El jo: Ells pensaven que el més important d'un individu era el seu món interior i aquest era la seva Font d'inspiració.

  • La natura: Degut al seu sentment d'inadaptació els romàntics veien en la natura un refugi per a les ànimes sensibles.

  • El sofriment del poble: Els romàntics consideraven injusta i vergonyosa la misèria en què vivien amplis sectors de la societat.

  • El desvetllament de la identitat nacional: El descobriment de la realitat històrica i l'estudi del passat que va impulsar l'esperit romàntic va desvetllar la consciència nacional en alguns països.



ARTISTA ROMÀNTIC
Els artistes romàntics estaven en contra de la societat de la seva época i se sentien exclosos d'ella. Defensaven la llibertat de totes les persones i la democracia, el que ells volien era poder tenir una vida lliure essent ells mateixos. 
Alguns artistes romàntics són: