El Romanticisme

El romanticisme va ser un moviment cultural i polític que es va inciar a Alemanya a final del segle XVIII. Al principi només era un moviment literari però més endevant va influenciar totes les arts.

Es va desenvolupar fonamentalment a la primera meitat del segle XIX i es va estendre des d'Alemanya fins Anglaterra, França, Itàlia, Espanya, Rússia, Polònia, Estats Units i les joves republiques hispanoamericanes.

"El caminant sobre el mar de núvol" de Caspar David Friedrich

TENDÈNCIES

Durant el Romanticisme hi van haver dues tendències molt diferenciades entre elles.

• Per una banda hi havia la tendència conservadora i tradicionalista. Aquesta era molt creient i s'enfocava molt en la història, sobretot en el passat medieval. Va ser la dominant fins l'any 1830.

• L'altre tendència era més liberal i revolucionària. Al contrari que l'anterior aquesta no era creient, era democràtica i volia innovar constanment. Es va desenvolupar més tard que l'anterior.

CARACTERÍSTIQUES

• Exaltació de la natura i el paisatge.
• Es dóna més importància als sentiments que a la raó.
• El dramatisme portat a l'extrem.
• La forta tendencia nacionalista i patriòtica.
• El liberalisme en contra del despotisme il·lustrat.
• La de l'originalitat en contra de la tradició grecollatina.
• La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
• La nostàlgia per un paradís perdut (la infància o una nació).
• L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc de l'obra perfecta, conclosa i tancada.

TEMES

• El "mal del segle": Era la malenconia que patien molts dels joves autors romàntics com a conseqüència del sentiment d'inadaptació a una societat que consideraven falsa i corrupta.

• La nostàlgia del passat: L'ànsia de fugida fa que molts d'aquests autors girin els ulls cap a l'edat mitjana, que admiren, i cap a la institució de la cavalleria.

• El jo: Ells pensaven que el més important d'un individu era el seu món interior i aquest era la seva Font d'inspiració.

• La natura: Degut al seu sentment d'inadaptació els romàntics veien en la natura un refugi per a les ànimes sensibles.

• El sofriment del poble: Els romàntics consideraven injusta i vergonyosa la misèria en què vivien amplis sectors de la societat.

• El desvetllament de la identitat nacional: El descobriment de la realitat històrica i l'estudi del passat que va impulsar l'esperit romàntic va desvetllar la consciència nacional en alguns països.

ARTISTA ROMÀNTIC

Els artistes romàntics estaven en contra de la societat de la seva época i se sentien exclosos d'ella. Defensaven la llibertat de totes les persones i la democracia, el que ells volien era poder tenir una vida lliure essent ells mateixos. 

Alguns artistes romàntics són:

• Goethe i Schlegel (alemanys)
• Wordsworth i Coleridge (anglesos)
• Chateaubriand i Victor Hugo (francesos)