Tristany i Isolda: El llibre i la pel·lícula

Després d'haver llegit el llibre i d'ahver vist la pel:lícula pots adonar-te de que hi ha moltes diferències. Algunes de les diferències més destacables són les següents.


LLIBRE
-Tristany i Isolda es veuen la poció d'amor
-Tristany és el Nebot del rei Marc
-Morholt és l'oncle d'Isolda
-Fan l'amor durant el viatge en vaixell cap a Cornualla
-Apareixen diversos elements màgics
-Apareix Isolda de les Blanques Mans
-Tristany rep a Isolda com  recompensa per haver matat el drac
-Fugen de Marc i van pel bosc
-Mor atacat per uns cavallers


PEL·LÍCULA (versió de l'any 2006 dirigida per Kevin Reynolds)
-No apareix la poció
-Marc adopta a tristany perquè és orfe
-Morholt és el futur marit d'Isolda
-Fan l'amor a Irlanda
-No apareixen elements mágics
-No apareix Isolda de les Blanques Mans
-Tristany guanya a Isolda en un torneig
-Isolda i Brangiana fugen per ordre de Marc
-Mor atacat pels irlandesos

Pel·lícula Tristany i Isolda

Imatge de a pel·lícula on Tristany i Isolda ballen

Tristany i Isolda

El Romanç de Tristany i Isolda és un llibre clàssic francés relatat per Joseph Bédier. Aquesta història pertany a la matèria de Bretanya i narra la trágica història d'amor entre Tristany, el Nebot del rei Marc de Cornualla, i per Isolda, la futura esposa del rei.

Llibre de Tristany i Isolda

PERSONATGES:

Aquests són els personatges més importants de la història:

Rivalèn: Senyor de Leonís i pare de Tristany.
Blancaflor: Germana del rei Marc, esposa de Rivalèn i mare de Tristany.
Duc Morgan: Enemic de Rivalèn.
Rohalt: Mariscal de Rivalèn.
Governal: Mestre i amic de Tristany.
Tristany: Fill de Rivalèn i Blancaflor, co-protagonista del llibre.
Isolda: Neboda de Morholt, era una noia molt bella, co-protagonista.
Marc: Rei de Cornualla i oncle de Tristany.
Brangiana: Donzella i amiga d'Isolda.
Morholt: Oncle d'Isolda, semblava un gegant.
Andret, Denoalèn, Ganeló i Gondoine: Infidels del rei Marc.
Kaherdí: Fill del duc Hoel, germà d'Isolda de les Blanques Mans i amic de Tristany.
Isolda de les Blanques Mans: Germana de Kaherdí.

Rei Artús

La llegenda del rei Artús és una de les llegendes  més conegudes de tots els temps. Artús era fill d'Uther Pendragon i Lady Igraine. Va ser educat per Sir Héctor com a fill seu i el mag Merlí el va recollir per formar-lo com a rei. Va extreure l'espasa Excalibur d'una pedra i es va convertir en rei d'Anglaterra. Va fundar el Castell Camelot i es va casar amb Ginebra.

Molts estudiosos han buscat proves de l'existència del rei Artús però només alguns confirmen que va existir. Diuen que Artús podría haver estat un cabdill bretó que va dirigir  Gran Bretanya contra la invasió de les tribus saxones o que podria haver estat un heroi fictici o fins i tot, una deïtat celta bastant oblidada.

Alguns elements destacables de la llegenda del Rei Artús són la taula rodona, Camelot, Excalibur i el Sant Greal.

La taula rodona era la taula de Camelot on Artús i els seus cavallers seien per tractar assumptes importants del seu regne. Representava la igualtat entre els seus membres.

Taula rodona

Camelot és el nom del castell del Rei Artús. Es desconeix la seva ubicació actual tot i que es creu que podría ser  una provincia romano-britànica ficticia de la Bretanya post-romana.

Castell Camelot

Excalibur és l'espasa del rei Artús i simbolitza el poder i la unió.

Espasa Excalibur

El Sant Greal és la copa del Sant Sopar. representauna barreja d'elements llegendaris celtes i cristians.

Vídeo sobre el rei Artús

Matèria de Bretanya

La matèria de Bretanya va sorgir al segle XII. Eren narracions en vers protagonitzades per un cavaller errant i estaven  ambientades a la Gran Bretanya, també anomenada Petita Bretanya (actual Bretanya francesa).

Gran Bretanya

L'origen d'aquestes narracions el trobem a les supersticions i la mitologia celtes.  Una de les narracions que va tenir més èxit de la matèria de Bretanya és El romanç de Tristany i Isolda, però la majoria de les narracions estaven relacionades amb la llegenda del Rei Artús i és una de les històries  més conegudes avui en dia de la materia de Bretanya.

Ovidi

Publi Ovidi Nasó va nèixer l'any 43 aC a Sulmona (Itàlia) i va morir l'any 17. Va néixer en una familia benestant dels equites. Pertanyia a l'alta societat ja que la seva familia era rica. Tot i que el seu pare volia que estudiés dret, Virgili va estudiar retòrica a Grècia i a Roma i es va dedicar a la poesia. Va ser desterrat per August l'any 8 i mai va ser perdonat per tant va morir a l'exili.

Ovidi

Obres:

  -Poesia elegíaca d'amor: Amors i Heroides

  -Poesia didàctica d'amor: Art amatòria,  Remeis d'amor, Cosmètics per a la cara de la  dona  

  -Poesia èpica: Metamorfosis

  -Poesia didàctica patriòtica: Fastos 

  -Poesia elegíaca d'exili: Tristes, Pòntiques.

Virgili

Publi Virgili Maró va néixer prop de Màntua l'any 70 aC i va morir en un viatge tornant de Grècia l'any 19 aC. El seu pare era un propietari i rural i va poder donar-li una bona educació. A Virgili li agradava molt la vida al camp i això es veia reflexat en les seves obres.

Virgili

La seva obra més coneguda és L'Eneida. És un poema èpic de més de 9.000 hexàmetres (vers format per sis peus dàctils, cada peu dàctil està format per una síl·laba llarga i dues breus). Narra les aventures d'Enees, heroi troià, en la seva fugidade Troia amb el seu pare Anquises i els seu fill. Aquesta obra està inspirada en la Odissea i la Ilíada. Resum de L'Eneida.

Una altra obra molt coneguda de Virgili i amb la qual es va fer famòs a Roma és el poema de les Bucòliques. Són deu poemes en els quals, tal com he dit abans, es veu reflexada la vida pastoril. També va escriure les Geòrgiques on també parla de la vida rural i agrícola.

Horaci

Quint Horaci Flac és un dels tres escriptors llatins més importants. Va néixer al sud d'Itàlia i va viure de l'any 65aC al 8aC. El seu pare era un esclau que havia estat alliberat. Va treballar com a escriba. Ell i Virgili es coneixien i va ser Virgili qui el va introduir al cercle de Mecenes, amb qui està enterrat.

Horaci

La seva poesía es divideix en:

  -Sàtires: composició en vers que censura o ridiculitza alguna cosa.

  -Èpodes: poesia de carácter sacàstic.

  -Odes: composició poética del gènere líric.

  -Epístoles: text, en vers o en prosa,sapiencial o didàctic, escrit en forma de carta.

Tòpics més coneguts d'Horaci:

  -Carpe diem: Aprofita el moment.

  -Beatus ille: Feliç aquell.

  -Aurea mediocritas: LLoar la vida moderada.