dissabte, 28 de maig del 2016

El Realisme

El Realisme és un corrent artístic que va sorgir a França a mitjans del segle XIX i pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. És un moviment totalment oposat al Romanticisme.
Es va desenvolupar en la literatura i en les arts plàstiques, especialment en la pintura.


Característiques generals:
  • Es caracteritza per la recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis.
  • Pretén fer una representació de la realitat el més acurada posible, sense embellir-la.
  • Els temes són contemporanis de la seva época i solen mostrar una crítica social.
  • Fa un ús minociós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemas polítics, humans i socials.


Els autors realistes més importants són Narcís Oller, Benito Pérez Galdós, Leopoldo Alas, Stendhal, Gustave Flaubert, Honoré de Balzac, Émile Zola, Charles Dickens, Fiodor Dostoievski, Tolstoi i Anton Txèkhov.

El realisme a Espanya

Els realistes espanyols van adoptar dues postures:
  • Els conservadors: intentaven idealitzar els aspectes més desagradables de la societat.
  • Els progressistes: criticaven la societat de la seva época.
Els dos màxims representants van ser Benito Pérez Galdós que va començar essent un escriptor progressita però amb el pas del temps es va anar tornant menys radical, i Leopoldo Alas que va ser un escriptor que criticava la societat.


El realisme a França

Un dels autors més importants del realisme francès són  Stendhal, un escriptor valorat pel seu anàlisi de personatges i la concisió del seu estil.
És conegut per la seva obra "El Roig i el Negre" (Le Rouge et le Noir, 1830).
Una curiositat d'aquest escriptor és que firmava els seus escrits amb diferents pseudònims tot i que el més conegut és Stendhal.


El realisme a Anglaterra

L'autor més conegut i que millor representa els ideals realistes d'Anglaterra és Charles Dickens.
Aquest autor és conegut per criticar la societat del seu temps amb novel·les urbanes on reflecteix el problema de les clases baixes durant la revolució industrial. La seva obra més coneguda és "Oliver Twist".
Una curiositat d'aquest autor és que les seves novel·les es van anar publicant en folletins per capítols.


El realisme a Rússia

El realisme rus es divideix en dues tendències:
  • El realisme crític: Se centra en analitzar el món interior de l'individu. Apareix el personatge "insignificant i petit" de clase social baixa i la seva història dramàtica però quotidiana. El seu objectiu principal és presentar la veritat de la vida i de la societat. Els representants d'aquesta tendència són Nikolai Gógol (1809-1852, "Les ànimes mortes" i "L'inspector"), Lev Tolstoi (1828-1910, "Guerra i Pau" i "Anna Karenina"), Ivan Turgueniev (1818-1883, "Pares i fills") i Fiodor Dostoievski (1821-1881, "Crim i càstig").

  • El realisme sociològic: Els temes principals són els problemes i els canvis de la societat i el destí dels individus. El màxim representant d'aquesta tendència és Anton Chejov (1860-1904, "La illa de Sajalín".

dimecres, 11 de maig del 2016

El Romanticisme

El romanticisme va ser un moviment cultural i polític que es va inciar a Alemanya a final del segle XVIII. Al principi només era un moviment literari però més endevant va influenciar totes les arts.
Es va desenvolupar fonamentalment a la primera meitat del segle XIX i es va estendre des d'Alemanya fins Anglaterra, França, Itàlia, Espanya, Rússia, Polònia, Estats Units i les joves republiques hispanoamericanes.


"El caminant sobre el mar de núvol" de Caspar David Friedrich



TENDÈNCIES

Durant el Romanticisme hi van haver dues tendències molt diferenciades entre elles.
  • Per una banda hi havia la tendència conservadora i tradicionalista. Aquesta era molt creient i s'enfocava molt en la història, sobretot en el passat medieval. Va ser la dominant fins l'any 1830.

  • L'altre tendència era més liberal i revolucionària. Al contrari que l'anterior aquesta no era creient, era democràtica i volia innovar constanment. Es va desenvolupar més tard que l'anterior.


CARACTERÍSTIQUES
  • Exaltació de la natura i el paisatge.
  • Es dóna més importància als sentiments que a la raó.
  • El dramatisme portat a l'extrem.
  • La forta tendencia nacionalista i patriòtica.
  • El liberalisme en contra del despotisme il·lustrat.
  • La de l'originalitat en contra de la tradició grecollatina.
  • La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
  • La nostàlgia per un paradís perdut (la infància o una nació).
  • L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc de l'obra perfecta, conclosa i tancada.


TEMES

  • El "mal del segle": Era la malenconia que patien molts dels joves autors romàntics com a conseqüència del sentiment d'inadaptació a una societat que consideraven falsa i corrupta.

  • La nostàlgia del passat: L'ànsia de fugida fa que molts d'aquests autors girin els ulls cap a l'edat mitjana, que admiren, i cap a la institució de la cavalleria.

  • El jo: Ells pensaven que el més important d'un individu era el seu món interior i aquest era la seva Font d'inspiració.

  • La natura: Degut al seu sentment d'inadaptació els romàntics veien en la natura un refugi per a les ànimes sensibles.

  • El sofriment del poble: Els romàntics consideraven injusta i vergonyosa la misèria en què vivien amplis sectors de la societat.

  • El desvetllament de la identitat nacional: El descobriment de la realitat històrica i l'estudi del passat que va impulsar l'esperit romàntic va desvetllar la consciència nacional en alguns països.



ARTISTA ROMÀNTIC
Els artistes romàntics estaven en contra de la societat de la seva época i se sentien exclosos d'ella. Defensaven la llibertat de totes les persones i la democracia, el que ells volien era poder tenir una vida lliure essent ells mateixos. 
Alguns artistes romàntics són:



dilluns, 28 de març del 2016

WERTHER

ARGUMENT

Werther es trasllada a viure al camp per recuperar-se. En un ball d'una casa burgesa coneix a Charlotte de la qual s'enamora tot i saber que està compromesa. Werther coneix al promès de la Lotte i aquest no es mostra gens gelós, El promés de la Charlotte no és sensible i no entèn als suicides. Werther decideix marxar per oblidar-se de la Lotte pero no ho aconsegueix i retorna tot i saber que ja està casada. En una visita, on no hi ha l'Albert, Werther li llegeix la seva traducció d'Ossean i s'acosta massa a la Lotte, ella s'aparta i ell decideix marxar a acsa seva. Werther se suïcida amb una pistola que ha demanat a l'Albert per la seva seguretat en un viatge.


TEMES

  • Imaginació i sentiments: La novel·la no està narrada entorn a la raó sinó entorn a l'individu i els seus sentiments.
  • Anteposició de la imaginació, l'emoció i la intuició: Predomina la imaginació sobre la raó, l'emoció sobre la lógica i la intuició sobre la ciencia. Werther no  busca una solución lógica sinó que es deixa vencer per la melancolia i el patiment, sentiments que el condueixen cap al suïcidi.
  • La natura: És un tret molt important del romanticisme. Destaquen els llocs solitaris i la inocència dels habitants del món rural (Locus amoenus).
  • L'heroi romàntic: Werher es un home corrent que ja no té res més per oferir als altres, no destaca per la seva valentía i no s'enfronta a perills externs com feien els herois de la literatura d'abans del romanticisme. En contaposició de Werther trobem l'Albert, un home mogutmés pels seus interessos econòmics que pels seus sentiments.
  • Rebuig del món i la societat (crítica social): En aquesta obra el romàntic lluita en contra de la monotonia i vol trencar amb Déu.
  • El suïcidi: Al suicidar-se Werther aconsegueix desfer-se del món i la societat que el rebutja, a més deixa de patir per culpa del rebuig Amorós de la Lotte.

PERSONATGES

En aquesta obra i ha tres personatges importants:
  • Werther: És un jove artista amb uns grans coneixements culturals. És sensible i apassionat i li agrada molt la natura. També és un noi solitari i rebutja la societat en la que viu.
  • Charlotte: És una noia jove que representa l'ideal femení del romanticisme. És atractiva, culte, natural i senzilla. Sembla que será una bona mare ja que és responsable i atenta en tot i tots els que l'envolten.
  • Albert: És el futur marit de Charlotte i és el contrari de Werther. És un home raonable, moderat i reflexiu. No és un home gaire sensible, per tant a vegades no entèn certes accions o maneres de pensar de Werther.

VÍDEOS




                                               Tráiler pel·lícula Young Goethe in Love



                                                     Werther - Pilar Miró (1986)

GOETHE

Johann Wolfgang von Goethe va néixer el 28 d'agost del 1749 a Frankfurt del Main i va morir el 22 de març de 1832 a Weimar. Va ser un pensador i literat (poeta, novel·lista, assagista, dramaturg,filòsof natural, diplomàtic i funcionari) alemany.

Goethe va néixer en una família burgesa i el seu pare es va encarregar de la seva educació. Es va treure la carrera de dret a Leipzig i Estrasburg. Allà va conèixer el moviment Sturm und Drang i a Herder que el va ajudar a interessar-se per Homer, Ossian, Shakespeare i la poesia popular.




Goethe



L'any 1772 es va traslladar a Wetzlar i es va enamorar de Charlotte Buff, compromesa amb un amic seu. Goethe va marxar i Charlotte es va casar amb el seu promés amb qui va tenir dotze fills. Charlotte i Goethe van estar parlant un temps per cartes i ella li va explicar que un conegut seu s'havia suïcidat per amor. Aquest fet va inspirar a Goethe per escriure Werther.

A Frankfurt Goethe va començar a escriure una de les seves obres més importants, el "Faust". Va treballar en aquesta obra fins a la seva mort. En aquesta obra es pot veure la transició de l'autor des del Romanticisme fins al classicisme de la seva última etapa.

L'any 1774 va anunciar el seu compromís matrimonial amb Lili Schönemann. Van trencar la relació dos anys més tard. Goethe es va traslladar a Weimar per ser el conseller del duc Carles August.

Al 1782 va arribar a ser ministre de finances i va demostrar interès  per la investigació científica. Degut a la seva activitat política i a la seva amistat amb Charlotte von Stein, dama de la cort, va començar a escriure obres més clàssiques i serenes, va deixar de banda els moviments com el Sturm und Drang.

L'any 1786 va abandonar Weimer i la cort per viatjar a Itàlia, un país on podría explorar la seva fascinació pel món clàssic. Dos anys més tard va tornar a Weimar i va tornar a treballar amb el duc.

Al 1794 es va fer amic de Schiller i van col·laborar durant una sèrie d'anys. Va deixar de treballar amb el duc i es va dedicar completament a la literatura i a la redacció d'obres científiques.

Quan va morir Schiller l'any 1805 Goethe es va tencar en ell mateix i ho va fer encara més per culpa d'una malaltia. Es va casar amb Christiane Vulpius amb la que ja havia tingut cinc fills.

L'any 1808 es va publicar el "Faust" i un any després "les afinitats electives", una novel·la que tracta sobre el seu amor cap a Minna Herzlieb.

Els últims anys de la seva vida va escriure "Poesia i veritat" (1811-1831), obra a la que juntament amb la segona part del "Faust", va dedicar el final de la seva vida.


Musicalització del poema "El rei dels erms" per Roger Mas





Narració del poema "Nou amor, nova vida"





diumenge, 21 de febrer del 2016

Molière


Jean-Baptiste Poquelin, conegut com a Molière, va néixer el 15 de gener del 1622 a París i va morir el 17 de febrer de 1673. Va ser un dramaturg i actor francés.
Molière és considerat el mestre de la Comédie-Française i és l'autor amb més obres representades per aquesta institució.


BIOGRAFIA


Va néixer en una familia burgesa on el seu pare treballava de tapisser reial. La seva mare va morir l'any 1632 quan ell tenia només deu anys. El seu pare es va tornar a casar amb Catherine Fleurette, amb la qual va tenir cinc fills més.

L'any 1636 va entrar com a estudiant al collège de Clermont dels jesuïtes. Era un dels col·legis més selectes de l'època i allà va rebre una educació excel·lent. Es creu que podria haver tingut de company el príncep de Conti, qui més endevant seria el seu protector i el de la seva companyia de teatre. Després va estudiar dret a Orléans.

L'any 1643 es va associar amb Madeleine Béjart i van fundar l'Illustre Théâtre. Aquesta companyia va fracassar per culpa dels problemas econòmics i van empresonar Molière l'any 1644. El seu pare el va alliberar i juntament amb Madeleine van iniciar una gira teatral per les províncies amb una nova companyia teatral. L'any 1650 es va convertir en el director de la companyia i el 1658 va tornar a París. Durant aquest temps Molière es va dedicar a escriure diverses obres.



Retrat de Molière




OBRA

Algunes de les obres més conegudes de Molière són les següents:
  • L'avar
  • Les dones sàvies
  • El malalt imaginari
  • El Misantrop

EL MISANTROP


El misantrop és una comèdia teatral escrita per Molière el 1666. Es va estrenar per primer cop el 4 de juny de 1666 al Théâtre du Palais-Royal de París. Els temes de l'obra són la hipocresia de la societat aristocràtica, en aquest cas francesa; els defectes humans, que mostra detalladament en els personatges; i els problemes de la societat.

Quan Molière la va escriure,es trobava en males condicions: estava malalt i va ser abandonat per la seva dona. Aquests fets van dur Molière a escriure aquest drama en el qual es reflecteix la contrarietat i el descontentament amb el gènere humà i la societat del moment.

PERSONATGES:

  • Arnau: És misantrop i està enamorat d'Adelais.
  • Ferran: És amic d'Arnau i està enamorat d'Oriana.
  • Adelais: És una noia jove amb molts pretendents i és envejada per això.
  • Oriana: És la cosina d'Adelais i està enamorada d'Arnau.
  • Clovis: És un pretendent d'Adelais.
  • Guerau: És un pretendent d'Adelais.
  • Tirant: És un pretendent d'Adelais.
  • Perot: És el criat d'Adelais.
  • Jovita: És una dóna gran i beguina. Enveja a Adelais i està enamorada d'Arnau.
  • Janot: És el criat d'Arnau.

LINKS

A continuació us deixo l'enllaç d'algunes pàgines web que crec que us poden interesar sobre Molière i el teatre.























dilluns, 1 de febrer del 2016

William Shakespeare

Biografia

Shakespeare va néixer a Stratford on Avon l'any 1564 i va morir el 23 d'abril de 1616. Va ser un dramaturg, poeta i actor anglès. És considerat un dels més grans autors de la literatura universal.
Els seus pares es deien John Shakespeare i Mary Arden i van tenir 8 fills dels quals Shakespeare n'és el tercer i el primer home. Els seus pares eren burgesos.
William Shakespeare va anar durant sis mesos a l'escola primària i, a partir dels deu anys, a l'escola secundària on li van ensenyar els autor llatins. Més endevant, la seva familia va tenir problemas econòmics i va haver de deixar d'estudiar. L'any 1582, amb l'edat de 18 anys es va casar amb Anne Hathaway de 26 anys amb qui va tenir una filla i dos bessons. L'any 1587 va començar a treballar a Londres com a actor de teatre. Shakespeare s'associa a la companyia de Lord Chamberlain, cosí de la reina. Al 1596 va morir el seu fill i diuen que això el va inspirar per escriure Hamlet al 1600. L'any 1605 va escriure Macbeth i Rei lear. L'any 1608 va publicar els seus sonets i només dos anys més tard es va retirar a Stratford. Finalment va morir al 1616. El 25 d'abril va ser enterrat a l'església de Stratford. Set anys més tard, els seus companys van publicar les seves obres.


Shakespeare


Obres

L'obra de Shakespeare es divideix entre poesia i teatre.
Dins de la poesia trobem els sonets que van ser publicats l'any 1609. Els seus sonets es poden dividir en dos blocs:

  • Els 126 primers parlen de l'amor del poeta per un noi jove. Hi ha diverses teories sobre això però la teoría més convincent és que Shakespeare podria haver estat homosexual o bisexual ja que alguns poemes són molt explícits i demostren més una relació sentimental que no pas una amistat.  

SONET 73



"En mi pots contemplar l’estació de l’any
quan ja ben poques fulles (o cap) pengen encara,
tremoloses pel fred, de branques sense tany,
cors on fa poc cantaven ocells amb la veu clara.
 
En mi veus el crepuscle d’un dia en què a ponent
la posta ja s’ha fos i a poc a poc la nit
(l’altre jo de la mort) arriba lentament
i, negra, se l’endú i la tanca en l’oblit.
 
En mi veus el fulgor del foc que es calmarà
sobre les cendres de la seva galania,
com un llit d’agonia on haurà d’expirar,
consumit per la flama amb què abans es nodria.
 
Perceps això, que et fa l’amor il·limitat
perquè estimes qui hauràs d’abandonar aviat."

 Salvador Oliva (1942)


  • Els 27 sonets següents parlen sobre la subjecció sexual que sent el poeta per una misteriosa dark lady.
  • Els dos últims sonets no tenen res a veure amb els altres.

Podem dividir les obres de teatre que va escriure Shakespeare en comèdies, drames històrics i tragèdies.


Comèdies:

  • Tot va bé si acaba bé
  • La comèdia dels errors
  • El mercader de Venècia
  • El somni d'una nit d'estiu
  • Molt soroll per no res
  • La tempesta
  • ...

Drames històrics:

  • Vida i mort del rei Joan
  • Ricard II
  • Enric IV, part 1
  • Enric IV, part 2
  • Enric V
  • Enric VI, part 1
  • Enric VI, part 2
  • Enric VI, part 3
  • Ricard III
  • Enric VIII

Tragèdies:

  • Romeu i Julieta
  • Coriolà
  • Titus Andrònic
  • Timó d'Atenes
  • Juli Cèsar
  • Macbeth
  • Hamlet
  • Troilos i Crèssida
  • El rei Lear
  • Otel·lo
  • Antoni i Cleopatra
  • Cymbeline

Algunes de les cites més conegudes i més boniques de Shakespeare són les següents:


- HAMLET: Ser o no ser: aquesta és la qüestió.

(en anglès) HAMLET: To be, or not to be: that is the question.

             Hamlet, ACte III, escena I.



- SHYLOCK: Sóc jueu. Que no té ulls un jueu? Que un jueu no té mans, òrgans, dimensions, sentits, afectes, passions? No és alimentat amb el mateix menjar, ferit per les mateixes armes, atacat per les mateixes malalties, curat amb els mateixos remeis, escalfat i refredat per el mateix hivern el mateix estiu, tal i com fa un cristià? Si ens punxeu, no sangrem? Si ens feu pessigolles, no riem? Si ens enverineu, no morim? I si ens ofeneu, no ens venjarem?

(en anglès) SHYLOCK: I am a Jew. Hath not a Jew eyes? Hath not a Jew hands, organs, dimensions, senses, affections, passions? Fed with the same food, hurt with the same weapons, subject to the same diseases, healed by the same means, warmed and cooled by the same winter and summer, as a Christian is? If you prick us, do we not bleed? If you tickle us, do we not laugh? If you poison us, do we not die? And if you wrong us, shall we not revenge?

              El mercader de Venèci, acte III, escena I



-L'amor dels joves homes no està en el cor, sinó en els ulls.

 (en anglès) Young men's love then lies not truly in their hearts, but in their eyes.

              Romeu i Julieta, acte II, escena III.



-Un cavall! Un cavall! El meu regne per un cavall!

(en anglès) A horse! A horse! My kingdom for a horse!

             Ricard III, acte V, escena IV.






A continuació us deixo uns quants tràilers de pel·lícules que s'han fet sobre les obres de Shakespeare: 



 "Romeo and Juliet", dirigida per Franco Zeffirelli el 1968.




"Hamlet" és una pel·lícula coproduïda pel Regne Unit i els Estats Units el 1996, dirigida per Kenneth Branagh i basada en l'obra de teatre de William Shakespeare




"Gnomeo y Julieta" és una adaptació de l'any 2011 dirigida
 per Kelly Asbury i produida per Rocket Pictures.




                 "El mercader de Venècia" és una pel·lícula basada en l'obra homònima de William Shakespeare, coproduïda entre els Estats Units, Itàlia, Luxemburg i el Regne Unit Va ser dirigida per Michael Radford



divendres, 8 de gener del 2016

Literatura italiana del Trecento

El Trecento és un període de la Història de l'Art que segueix a l'edat mitjana a Itàlia. Se situa al llarg de tot el segle XIV i acabarà al principi del Renaixement.
El Trecento italià va provocar canvis socials i culturals degut al moviment Renaixentista-Humanista que consisteix en centrar-se en la fugura de l'ésser humà. Aquest moviment afectarà a les diverses disciplines artístiques.
Els tres autors més importants i coneguts del Trecento italià són Dante, Petrarca i Boccaccio.


DANTE ALIGHIERI
Dante Alighieri va néixer a Florència l'any 1265 (Itàlia), era fill d'una família de nobles. La seva mare va morir quan ell només tenia 6 anys. Va estudiar a l'escola de la seva ciutat natal i posteriorment a la Universitat de Bologna. Amb 9 anys va veure per primera vegada a Beatriz Portinari i es va convertir en el seu amor platònic tot i que v morir a la seva joventut. Desde els 11 anys Dante havia estat promés amb Gemma di Manetto Donati amb la que es va casar i va tenir tres fills.
Durant la seva vida es va dedicar a l'escriptura i la política. Va ser exiliat a partir de l'any 1304 i va durar així diversos anys.
Va acabar d'escriure l'obra La Divina Comèdia l'any 1317 i va morir l'any 1321.


Dante


OBRA
L'obra més important que va escriure Dante va ser La Divina Comèdia, la va escriure entre l'any 1304 i el 1317 aproximadament. L'obra es divideix en tres parts: l'infern, el purgatori i el paradís. Dante narra un viatge imaginari pel món dels morts, l'objectiu d'aquest viatge és la purificació de l'ànima acompanyat de Beatriz. Aquesta obra reflexa el moment cultural on es troba Dante, el Trecento i l'Humanisme.


Estructura de la Divina Comèdia

Infern
L'infern té la forma d'un con invertit i està format per 9 cercles. A cada cercle hi ha un tipus diferent de pecadors i depenent del seu pecat reben un càstig o un altre.
1r cercle: Hi ha els no batejats.
2n cercle: Hi ha els luxuriosos.
3r cercle: Hi ha els golafres.
4t cercle: Hi ha els avars i pròdigs.
5è cercle: Hi ha els iracunds.
6è cercle: Hi ha els heretges.
7è cercle: Hi ha els violents contra el proïsme, els suïcides i els violents contra Déu i els sodomites.
8è cercle: Hi ha els que han comès frau o engany.
9è cercle: Hi ha els traïdors.


Estructura Infern de Dante

Purgatori
 A l'acabar de travessar l'infern, Dante acompanyat per Virgili travessen el Purgatori.
El Purgatori és una muntanya que es troba en una illa i té la mateixa forma de l'infern però al revés.

Estructura del Purgatori

Altres obres de Dante: Vita nuova, De Monarchia, Convivio.


GIOVANNI BOCCACCIO

Giovanni Boccaccio va néixer a Florència (Itàlia) l'any 1313. Va ser un escriptor italià i va viure durant l'Humanisme. Va estudiar a la Universitat de Nàpols.

Va ser contemporani de Petrarca, es van conèixer l'any 1350 i van mantenir una bona amistat. Durant la seva vida va estudiar els classics i es va dedicar a escriure. Durant els últims anys de la seva vida va estudiar les obres de Dante.


Boccaccio


OBRA
El Decameró és la seva obra més coneguda. Relata la vida de 7 noies i 3 nois (10 en total) que han de marxar cap a una vil·la per fugir de la pesta.

Aquests joves durant els 10 diez que estarán allà explicaran una historia cada un d'ells per nit, 10 històries per dia. Després de les 10 nits hauran explicat 100 contes que formen el Decameró.
El Decameró està escrit en prosa i els contes són de temes molt diversos.

A part del Decameró, Boccaccio va esciure altres obres com llibres sobre mitología clàssica.


FRANCESCO PETRARCA
Francesco Petrarca va néixer a Itàlia l'any 1304 i va morir el 19 de juliol de 1374.

Va ser un important escriptor italià, poeta i humanista. Va estudiar lletres i lleis perquè el seu pare volia. Quan va morir el seu pare va abandonar aquests estudis i va començar a estudiar els clàssics. Petrarca va viatjar per tots Europa i va tenir un amor platònic anomenat Laura, que va convertir en la seva musa.

Francesco Petrarca


OBRA

Obres llatines en vers:

-Ciclo degli uomini e donne illustri
-Africa
-Bucolicum carmen
-Epistole metricae
-Carmina varia

Obres llatines en prosa:

-Rerum memorandrum
-Secretum meum

Obres en italià:

-Canzoniere: Comprén 366 peces, 317 sonets, 29 cançons, 9 sextines, 7 balades i 4 madrigals.

Col·leccions epístolars:

-Ofereixen una imatge autobiogràfica del poeta.